DISTÀNCIA
618 KM
TEMPS
6-9 DIES
DESNIVELL
12.540 M
ASFALT
30%
PUNT MÉS ALT
1586 M
DIFICULTAT
EXPERT
Presentació
Encara present a molts pobles del País Valencià, camí assagador, o de l’assagador o assegador, o en castellà azagador, fa referència a un tipus de via pecuària d’origen medieval. Camins d’una amplària molt més modesta que les canyades, en els quals el ramat havia de circular a la saga, un animal darrere d’un altre, de l’àrab saqa.
La transhumància predominant en l’antic regne de València es donava per l’alternança de pastures serranes en altura de l’interior i les pastures baixes agrícoles del litoral. Cada any milers de caps de bestiar havien de travessar multitud de pobles de manera estacional.
És per això que es va anar conformant aquesta xarxa de camins, moltes vegades traçats de manera perifèrica, eludint els principals nuclis de població i creuant constantment els camins radials procedents dels pobles. D’aquesta manera, les bèsties, portadores de possibles malalties, circulaven a una certa distància de les viles, sense alterar la seua esdevindre i sense assaltar els camps que les envoltaven en el seu camí cap a les muntanyes.
El llegat d’aquesta transhumància i les seues vies pecuàries és d’alguna forma també l’origen d’aquesta ruta, en la qual partint de la mar, anirem a buscar les serres interiors del territori valencià, evitant sempre que siga necessari les carreteres principals i els nuclis grans de població, com a animals, bruts i pudents, a la recerca de pastures més fresques.
Presentació
Encara present a molts pobles del País Valencià, camí assagador, o de l’assagador o assegador, o en castellà azagador, fa referència a un tipus de via pecuària d’origen medieval. Camins d’una amplària molt més modesta que les canyades, en els quals el ramat havia de circular a la saga, un animal darrere d’un altre, de l’àrab saqa.
La transhumància predominant en l’antic regne de València es donava per l’alternança de pastures serranes en altura de l’interior i les pastures baixes agrícoles del litoral. Cada any milers de caps de bestiar havien de travessar multitud de pobles de manera estacional.
És per això que es va anar conformant aquesta xarxa de camins, moltes vegades traçats de manera perifèrica, eludint els principals nuclis de població i creuant constantment els camins radials procedents dels pobles. D’aquesta manera, les bèsties, portadores de possibles malalties, circulaven a una certa distància de les viles, sense alterar la seua esdevindre i sense assaltar els camps que les envoltaven en el seu camí cap a les muntanyes.
El llegat d’aquesta transhumància i les seues vies pecuàries és d’alguna forma també l’origen d’aquesta ruta, en la qual partint de la mar, anirem a buscar les serres interiors del territori valencià, evitant sempre que siga necessari les carreteres principals i els nuclis grans de població, com a animals, bruts i pudents, a la recerca de pastures més fresques.
El territori
La ruta parteix de la ciutat de Gandia, capital de la Safor i fàcilment accessible amb tren de rodalia des de la ciutat de València. Des de l’horta de Gandia molt prompte la ruta et portarà directe al cor de les serres valencianes; buscant sempre un equilibri entre desnivell, pistes en bon estat i xicotets pobles on repostar. No sempre serà fàcil, t’avisem, però sí que prometem sorprendre’t amb racons d’especial bellesa. I després de tindre’t entretinguda i allunyada de quasi tot uns dies, et retornarà apurant les altures, crestejant per la serra Calderona, fins a Sagunt, històrica ciutat d’origen romà i també perfectament connectada per a retornar-te a València, Aragó o Catalunya.
A més de tocar un dels extrems de la Serranía Celtibèrica, la Lapònia del Sud, al seu pas per les comarques de la Plana d’Utiel i els Serrans, part de la ruta recorre també un tros de la Serranía Levantina. Xicoteta regió catalogada com la tercera de la península amb menor densitat de població. Aquesta regió comprén 43 municipis entre Albacete, Conca i València i amb una densitat de població de 8,47hab/km². Per tant, en alguns trams de la ruta poden passar fins a 65km quilòmetres sense pobles on avituallar-se, planifica bé les teues reserves d’aigua i menjar abans de començar a donar pedals.
Hem intentat connectar tots els quilòmetres de pistes no asfaltades, amb poc trànsit i en bon estat que ens han sigut possibles. Per altra banda, hem fet un important esforç per eliminar de la ruta tots aquells quilòmetres de pistes massa trencades i difícilment pedalables, que no són pocs al nostre territori. No obstant això, un avís per a aquelles que desconeguen aquesta zona del Mediterani, les costeres, rarament són llargues, però superen els 10 i 15% de pendent amb extrema facilitat. Et recomanem prendre-les amb calma i tirar peu a terra si fora necessari, al cap i a la fi, no és cap cursa. Pràcticament en tots els trams es compleixen els 2000m de desnivell per cada 100km, però que això no et desanime, la meitat serà baixada.
El territori
La ruta parteix de la ciutat de Gandia, capital de la Safor i fàcilment accessible amb tren de rodalia des de la ciutat de València. Des de l’horta de Gandia molt prompte la ruta et portarà directe al cor de les serres valencianes; buscant sempre un equilibri entre desnivell, pistes en bon estat i xicotets pobles on repostar. No sempre serà fàcil, t’avisem, però sí que prometem sorprendre’t amb racons d’especial bellesa. I després de tindre’t entretinguda i allunyada de quasi tot uns dies, et retornarà apurant les altures, crestejant per la serra Calderona, fins a Sagunt, històrica ciutat d’origen romà i també perfectament connectada per a retornar-te a València, Aragó o Catalunya.
A més de tocar un dels extrems de la Serranía Celtibèrica, la Lapònia del Sud, al seu pas per les comarques de la Plana d’Utiel i els Serrans, part de la ruta recorre també un tros de la Serranía Levantina. Xicoteta regió catalogada com la tercera de la península amb menor densitat de població. Aquesta regió comprén 43 municipis entre Albacete, Conca i València i amb una densitat de població de 8,47hab/km². Per tant, en alguns trams de la ruta poden passar fins a 65km quilòmetres sense pobles on avituallar-se, planifica bé les teues reserves d’aigua i menjar abans de començar a donar pedals.
Hem intentat connectar tots els quilòmetres de pistes no asfaltades, amb poc trànsit i en bon estat que ens han sigut possibles. Per altra banda, hem fet un important esforç per eliminar de la ruta tots aquells quilòmetres de pistes massa trencades i difícilment pedalables, que no són pocs al nostre territori. No obstant això, un avís per a aquelles que desconeguen aquesta zona del Mediterani, les costeres, rarament són llargues, però superen els 10 i 15% de pendent amb extrema facilitat. Et recomanem prendre-les amb calma i tirar peu a terra si fora necessari, al cap i a la fi, no és cap cursa. Pràcticament en tots els trams es compleixen els 2000m de desnivell per cada 100km, però que això no et desanime, la meitat serà baixada.
SEGMENTS
SEGMENTS
SEGMENTS
SEGMENT 1:
Gandia - Font De La Figuera
105 Km – 2.120 m
En tot just 100km, i jugant al Sambori amb la frontera entre València i Alacant, aquesta primera part de la ruta ens portarà des de l’horta de la Safor a un dels extrems orientals de la província de València, en el límit entre l’altiplà castellà i les serres llevantines.
Després d’uns primers quilòmetres plans per l’horta de Gandia, la ruta ens conduirà pel tram més espectacular de la via verda del Serpis, el seu tram entre Vilallonga i L’Orxa.
Els primers metres de desnivell els començarem a guanyar després de Beniarrés, per a enfilar-nos a les serres del Benicadell i d’Agullent. En aquesta segona serra ens trobarem amb el primer refugi lliure que ens creuarem, xicotet i sense font pròxima, però prou pintoresc, al costat de la Cava de la Pedrera.
Bocairent és sens dubte un dels pobles més singulars i bells de la província de València. I, entrar amb la bici pel pont Darrere la Vila, tot un dels highlights d’aquest segment.
L’última de les serres que travessarem en aquest tram és la de l’Ombria, abans d’arribar a Fontanars dels Alforins. Xicotet municipi situat en un recollit altiplà i a vegades malanomenat la Toscana Valenciana. Els últims quilòmetres d’aquest track et serviran per a relaxar cames en un paisatge dominat per les vinyes abans d’aplegar a la Font de la Figuera.
SEGMENT 1:
Gandia - Font De La Figuera
105 Km – 2.120 m
En tot just 100km, i jugant al Sambori amb la frontera entre València i Alacant, aquesta primera part de la ruta ens portarà des de l’horta de la Safor a un dels extrems orientals de la província de València, en el límit entre l’altiplà castellà i les serres llevantines.
Després d’uns primers quilòmetres plans per l’horta de Gandia, la ruta ens conduirà pel tram més espectacular de la via verda del Serpis, el seu tram entre Vilallonga i L’Orxa.
Els primers metres de desnivell els començarem a guanyar després de Beniarrés, per a enfilar-nos a les serres del Benicadell i d’Agullent. En aquesta segona serra ens trobarem amb el primer refugi lliure que ens creuarem, xicotet i sense font pròxima, però prou pintoresc, al costat de la Cava de la Pedrera.
Bocairent és sens dubte un dels pobles més singulars i bells de la província de València. I, entrar amb la bici pel pont Darrere la Vila, tot un dels highlights d’aquest segment.
L’última de les serres que travessarem en aquest tram és la de l’Ombria, abans d’arribar a Fontanars dels Alforins. Xicotet municipi situat en un recollit altiplà i a vegades malanomenat la Toscana Valenciana. Els últims quilòmetres d’aquest track et serviran per a relaxar cames en un paisatge dominat per les vinyes abans d’aplegar a la Font de la Figuera.
SEGMENT 2:
Font De La Figuera - Cortes
139 Km – 2.553 M
Traçar una línia per a recórrer aquesta regió, entre Aiora, Enguera, el Massís del Caroig i el Queixal de Cortes, ha sigut de tot menys fàcil. Zona inclosa en la catalogada com Serranía Levantina, la tercera regió d’Espanya amb menor densitat de població, serà un dels trams més aïllats de la ruta.
Hem intentat arribar a un compromís entre distància entre pobles assumible, desnivells i recórrer enclavaments d’especial interés. Però t’avisem, pedalejar aquest segment requereix preparació i experiència, planifica’t bé abans d’endinsar-te en el Barranc de Vallmelós. Entre el Càmping Los Carasoles (km20) -amb una xicoteta botiga- i Bicorp (km 85) hi ha 65km on l’única cosa que trobaràs és el Càmping Los Botijos (km 67), no sempre obert. I entre Bicorp i Cortes tens 53 km en els quals no trobaràs ni tan sols una font.
Malgrat el magnetisme que suscita el cim del Caroig i acariciar els seus 1126m, la seua duresa i la distància entre pobles a la qual ens obligava, va fer que finalment optàrem per altres camins. No obstant això, les vistes que tindràs d’aquesta muntanya en alguns punts d’aquesta zona són realment boniques. No sempre s’ha de pujar una muntanya per a poder apreciar-la.
Per contra, passar per Bicorp va posar en el nostre camí el riu Frare (km68), el Camí de la Solana (km 89), l’Alt del Cinto Cabra (1018m, km 110), la Casa de l’Entroncament (refugi, km 121) i l’espectacular pista asfaltada de Cortes – Otonel (km 128). El resultat paga la pena ser pedalat sense presses.
SEGMENT 2:
Font De La Figuera - Cortes
139 Km – 2.553 M
Traçar una línia per a recórrer aquesta regió, entre Aiora, Enguera, el Massís del Caroig i el Queixal de Cortes, ha sigut de tot menys fàcil. Zona inclosa en la catalogada com Serrania Levantina, la tercera regió d’Espanya amb menor densitat de població, serà un dels trams més aïllats de la ruta.
Hem intentat arribar a un compromís entre distància entre pobles assumible, desnivells i recórrer enclavaments d’especial interés. Però t’avisem, pedalejar aquest segment requereix preparació i experiència, planifica’t bé abans d’endinsar-te en el Barranc de Vallmelós. Entre el Càmping Los Carasoles (km20) -amb una xicoteta botiga- i Bicorp (km 85) hi ha 65km on l’única cosa que trobaràs és el Càmping Los Botijos (km 67), no sempre obert. I entre Bicorp i Cortes tens 53 km en els quals no trobaràs ni tan sols una font.
Malgrat el magnetisme que suscita el cim del Caroig i acariciar els seus 1126m, la seua duresa i la distància entre pobles a la qual ens obligava, va fer que finalment optàrem per altres camins. No obstant això, les vistes que tindràs d’aquesta muntanya en alguns punts d’aquesta zona són realment boniques. No sempre s’ha de pujar una muntanya per a poder apreciar-la.
Per contra, passar per Bicorp va posar en el nostre camí el riu Frare (km68), el Camí de la Solana (km 89), l’Alt del Cinto Cabra (1018m, km 110), la Casa de l’Entroncament (refugi, km 121) i l’espectacular pista asfaltada de Cortes – Otonel (km 128). El resultat paga la pena ser pedalat sense presses.
SEGMENT 3:
Cortes - Siete aguas
64,7 km – 1.520 m
L’orografia en aquesta zona és bastant complexa com ja hauràs pogut comprovar. El tall sobre la terra que dibuixa el Xúquer és realment espectacular en tot el seu recorregut fins a la Ribera Alta. A penes salvable en uns pocs punts, triem creuar-ho per Cortes, potser la zona on assoleix tota la seua magnitud.
A causa de la central nuclear de Cofrents, de la qual veurem el seu singular núvol de vapor, molts dels quilòmetres de pistes forestals d’aquesta zona van ser asfaltats. És per això que les curtes i dures pendents típiques del territori valencià que ja hauràs experimentat, continuarán sent ací una constant però en versió asfaltada.
Salvar les serres de Martés i Malacara ens portarà pels xicotets llogarets de la Cabezuela, Fuen Vic i Mijares.
En aquest tram, prenent un curt desviament després de la font de la Canaleja, trobarem el Refugi lliure de Vedat Ferrer, sense aigua i un poc descurat, però prou ampli.
Siete Aguas és, a més, un dels punts de fugida de la ruta si no disposes de temps per a fer-la sencera i de seguit. Accessible amb tren regional, si no arribes a l’últim tren del dia, sempre pots fer els 10km de baixada que et separen de Bunyol per a agafar un tren de rodalies, d’horari molt més ampli.
SEGMENT 3:
Cortes - Siete Aguas
64,7 km – 1.520 m
L’orografia en aquesta zona és bastant complexa com ja hauràs pogut comprovar. El tall sobre la terra que dibuixa el Xúquer és realment espectacular en tot el seu recorregut fins a la Ribera Alta. A penes salvable en uns pocs punts, triem creuar-ho per Cortes, potser la zona on assoleix tota la seua magnitud.
A causa de la central nuclear de Cofrents, de la qual veurem el seu singular núvol de vapor, molts dels quilòmetres de pistes forestals d’aquesta zona van ser asfaltats. És per això que les curtes i dures pendents típiques del territori valencià que ja hauràs experimentat, continuarán sent ací una constant però en versió asfaltada.
Salvar les serres de Martés i Malacara ens portarà pels xicotets llogarets de la Cabezuela, Fuen Vic i Mijares.
En aquest tram, prenent un curt desviament després de la font de la Canaleja, trobarem el Refugi lliure de Vedat Ferrer, sense aigua i un poc descurat, però prou ampli.
Siete Aguas és, a més, un dels punts de fugida de la ruta si no disposes de temps per a fer-la sencera i de seguit. Accessible amb tren regional, si no arribes a l’últim tren del dia, sempre pots fer els 10km de baixada que et separen de Bunyol per a agafar un tren de rodalies, d’horari molt més ampli.
SEGMENT 4:
Siete Aguas - Sinarcas
96,1 Km – 2.280 M
Siete Aguas marca l’equador del Camí dels Assagadors, enclavament de pas entre l’altiplà d’Utiel-Requena i l’horta de València. Per a nosaltres serà un bon lloc on repostar, recalcular i continuar en direcció al Parc Natural Geològic de Xera – Sot de Xera i la Reserva de la Biosfera de l’Alt Túria.
Després d’abandonar Siete Aguas, i després d’algunes rampes, aplegarem a un racó prou especial, almenys per a nosaltres, la Font Vallesa. Cor d’un xicotet altiplà escassament habitat, esguitat de vinyes i en el qual sembla increïble que estigues a només 40 km en línia recta de la ciutat de València.
Continuarem uns pocs quilòmetres bastant relaxats fins que la pista s’aboca a la fossa tectònica on es situen Xera, Sot de Xera i l’embassament de Buseo. En aquest últim trobaràs l’única zona d’acampada lliure delimitada de tota la ruta.
Des de Xera tens prou desnivell i 60 quilòmetres fins a Sinarcas, ix preparada de la localitat de Xera per a afrontar unes hores de pedaleig per la Reserva de la Biosfera de l’Alt Túria. De tota manera, si fora necessari, des del Collado Nieva, et pots deixar caure fins al poble de Benagéber (4’6 km) i recarregar aigua i menjar abans de reincorporar-te de nou al track.
En aquests 60 quilòmetres passarem als peus del pic Rope, volarem per una pista en altura que supera diverses collades abans de deixar-nos caure a un dels canons que conformen el llit del Túria, rodarem al costat de l’embassament de Benagéber i patirem una mica abans d’arribar a Sinarcas.
SEGMENT 4:
Siete Aguas - Sinarcas
96,1 Km – 2.280 M
Siete Aguas marca l’equador del Camí dels Assagadors, enclavament de pas entre l’altiplà d’Utiel-Requena i l’horta de València. Per a nosaltres serà un bon lloc on repostar, recalcular i continuar en direcció al Parc Natural Geològic de Xera – Sot de Xera i la Reserva de la Biosfera de l’Alt Túria.
Després d’abandonar Siete Aguas, i després d’algunes rampes, aplegarem a un racó prou especial, almenys per a nosaltres, la Font Vallesa. Cor d’un xicotet altiplà escassament habitat, esguitat de vinyes i en el qual sembla increïble que estigues a només 40 km en línia recta de la ciutat de València.
Continuarem uns pocs quilòmetres bastant relaxats fins que la pista s’aboca a la fossa tectònica on es situen Xera, Sot de Xera i l’embassament de Buseo. En aquest últim trobaràs l’única zona d’acampada lliure delimitada de tota la ruta.
Des de Xera tens prou desnivell i 60 quilòmetres fins a Sinarcas, ix preparada de la localitat de Xera per a afrontar unes hores de pedaleig per la Reserva de la Biosfera de l’Alt Túria. De tota manera, si fora necessari, des del Collado Nieva, et pots deixar caure fins al poble de Benagéber (4’6 km) i recarregar aigua i menjar abans de reincorporar-te de nou al track.
En aquests 60 quilòmetres passarem als peus del pic Rope, volarem per una pista en altura que supera diverses collades abans de deixar-nos caure a un dels canons que conformen el llit del Túria, rodarem al costat de l’embassament de Benagéber i patirem una mica abans d’arribar a Sinarcas.
SEGMENT 5:
Sinarcas - La Yesa
83,8 km – 1.790 m
En aquest tram rodaràs per un dels extrems de la denominada Serranía Celtibérica, la Lapònia espanyola. A més, farem una xicoteta incursió en territori manxec per a acostar-nos a les llacunes de Talayuelas i el Mirador de la Olla, abans de tornar a entrar a la Reserva de la Biosfera de l’Alt Túria per la cara nord del Picartxo i les Cases de Bercolón.
Una vegada creuat el Pont del Marqués, remuntarem el Túria uns quilòmetres abans d’enfilar-nos quasi al cim del Mampedroso per a poder albirar al mateix temps Conca, Terol i el Racó d’Ademús.
De tots els trams, el més nodrit en refugis de lliure accés, fins a 5, tots ells a l’entorn de l’Alt Túria. Recorda fer un ús responsable dels mateixos perquè totes puguem gaudir-los.
Després d’una primera part prou aïllada i sense passar per poblacions ni fonts d’aigua potable, una vegada arribem a Aras de los Olmos, la presència humana tornarà a ser més abundant de nou, passant per diversos llogarets pertanyents al municipi d’Alpuente; Vizcota, Corcolilla, la Almeza i la Cuevarruz, abans d’aplegar al poble de La Yesa.
SEGMENT 5:
Sinarcas - La yesa
83,8 km – 1.790 m
En aquest tram rodaràs per un dels extrems de la denominada Serranía Celtibérica, la Lapònia espanyola. A més, farem una xicoteta incursió en territori manxec per a acostar-nos a les llacunes de Talayuelas i el Mirador de la Olla, abans de tornar a entrar a la Reserva de la Biosfera de l’Alt Túria per la cara nord del Picartxo i les Cases de Bercolón.
Una vegada creuat el Pont del Marqués, remuntarem el Túria uns quilòmetres abans d’enfilar-nos quasi al cim del Mampedroso per a poder albirar al mateix temps Conca, Terol i el Racó d’Ademús.
De tots els trams, el més nodrit en refugis de lliure accés, fins a 5, tots ells a l’entorn de l’Alt Túria. Recorda fer un ús responsable dels mateixos perquè totes puguem gaudir-los.
Després d’una primera part prou aïllada i sense passar per poblacions ni fonts d’aigua potable, una vegada arribem a Aras de los Olmos, la presència humana tornarà a ser més abundant de nou, passant per diversos llogarets pertanyents al municipi d’Alpuente; Vizcota, Corcolilla, la Almeza i la Cuevarruz, abans d’aplegar al poble de La Yesa.
SEGMENTO 6:
La Yesa - Sagunt
131 km – 2.270 m
Tram llarg, al qual, finalment la ruta pren rumb est a la recerca del Mediterrani. Però al mig, un bon grapat de muntanyes entre Javalambre i la Calderona, incloent-hi el punt més elevat de la ruta, l’antiga base militar del Toro a 1571m, hui abandonada.
Partirem de la Yesa buscant el poble d’Abejuela primer i l’Ermita de Santa Margarita després. La vegetació i el paisatge evidencien prompte que estàs a Terol.
Després d’uns quilòmetres pedalant per damunt dels 1400m d’altura i amb forta aroma a Montañas Vacias, des de la Salada ens deixarem caure cap a una altra ermita també consagrada a Santa Margarita, però aquesta vegada acompanyada d’un auster refugi i una font. Sense baixar fins a la població d’Andilla, i sent testimonis del brutal incendi que l’any 2022 va assolar quasi 20.000ha de l’Alt Palància, anirem directament a buscar Alcublas passant pels llogarets de Canales i Oset.
Per apurar aquesta aventura fins al final, t’espera una successió de pistes en altura per a accedir a Gátova, Tristán, el castell de Serra i finalment el Garbí, cim emblemàtic de la Calderona, des de la qual et deixaràs caure, ara ja sí del tot, fins a Estivella i Sagunt.
SEGMENTO 6:
La yesa - Sagunt
131 km – 2.270 m
Tram llarg, al qual, finalment la ruta pren rumb est a la recerca del Mediterrani. Però al mig, un bon grapat de muntanyes entre Javalambre i la Calderona, incloent-hi el punt més elevat de la ruta, l’antiga base militar del Toro a 1571m, hui abandonada.
Partirem de la Yesa buscant el poble d’Abejuela primer i l’Ermita de Santa Margarita després. La vegetació i el paisatge evidencien prompte que estàs a Terol.
Després d’uns quilòmetres pedalant per damunt dels 1400m d’altura i amb forta aroma a Montañas Vacias, des de la Salada ens deixarem caure cap a una altra ermita també consagrada a Santa Margarita, però aquesta vegada acompanyada d’un auster refugi i una font. Sense baixar fins a la població d’Andilla, i sent testimonis del brutal incendi que l’any 2022 va assolar quasi 20.000ha de l’Alt Palància, anirem directament a buscar Alcublas passant pels llogarets de Canales i Oset.
Per apurar aquesta aventura fins al final, t’espera una successió de pistes en altura per a accedir a Gátova, Tristán, el castell de Serra i finalment el Garbí, cim emblemàtic de la Calderona, des de la qual et deixaràs caure, ara ja sí del tot, fins a Estivella i Sagunt.
